Compromís per Carcaixent ha presentat una moció per a demanar al Govern de l’Estat què compense econòmicament les comunitats autònomes, de totes les despeses derivades de la posada en marxa del Reial Decret-llei 16/2012, de 20 d’abril, que suposa el repagament de 42 fàrmacs als malalts greus o crònics que no estiguen ingressats.
Aquesta mesura, que hauria d’haver entrat en vigor l’1 d’octubre, ho farà pròximament, quan la Generalitat soluciones els problemes tècnics per a la seua aplicació.
Per a Vicent Albelda, regidor de Bloc-Compromís: “açò és una mesura injusta, poc útil i que pot repercutir negativament en el procés de cura i tractament dels pacients”.
Entre els medicaments afectats es troben fàrmacs per a retardar la progressió en càncer de mama avançat, per a tractar el càncer de renyó avançat, o per al tractament de tumors; a més d’altres fàrmacs prescrits per a la leucèmia, el tractament de tumors malignes, per a la reproducció assistida, l’artritis reumatoide, la degeneració macular o l’hepatitis C crònica, entre d’altres.
Des del punt de vista humà la decisió de cobrar el 10% del preu dels medicaments fins a un màxim de 4,20 euros per cada envàs dificulta l’accés i imposa barreres al tractament. Aquesta resolució distorsiona l’equitat d’accés als medicaments en diferents grups de pacients ja que, en funció de quina siga la prescripció per a una mateixa indicació terapèutica, el pacient podrà rebre les seues medicines de forma gratuïta o haurà de pagar per elles.
El mateix president dels Farmacèutics Hospitalàries, José Luis Poveda, considera que no té cap sentit cobrar per aquestes medicines atès que: “el copagament té dos objectius, el dissuasiu i el recaptatori; i en aquest cas no es compleix cap dels dos”. Com la major part dels pacients són crònics, no es donen les condicions d’abús de fàrmacs que es podrien al•ludir en altres circumstàncies. I com els tractaments són continus, tampoc hi ha perill que sobren i s’acumulen en la farmaciola domèstica. Respecte a l’efecte recaptatori, “amb el copagament fixat, no es recaptarà massa”. I, en tot cas, no suficient per a compensar la despesa que suposa desplegar mecanismes de cobrament en tots els serveis de farmàcia hospitalària.
Per tant, aquestes mesures del Ministeri, a més d’insolidàries i poc efectives suposaran un cost addicional que hauran de satisfer sense cap contraprestació per part de l’Estat.