Segons les dades oficials, en acabar el mes d’agost els parats en Carcaixent ja són 2.132 persones. Esta quantitat suposa que en poc més d’any i mig hi ha el doble de persones que no té feina. Esta pèrdua d’ocupació és especialment greu en el cas dels homes, ja que mentre en gener del 2008 els parats eren 351, ara n’hi ha el triple: 1053 registrats.
Per al BLOC les dades són molt preocupants, per l’efecte negatiu sobre el benestar de les famílies de Carcaixent. Hui en dia encara són el homes la font principal d’ingressos familiar, amb la qual cosa moltes famílies han entrat en una fase crítica, per la pèrdua d’un o més llocs de treball, o la finalització de les percepcions per desocupació, malgrat l’efecte que haja pogut tindre el Fons Estatal d’Inversió Local (Pla Zapatero), que encara està per quantificar.
Davant esta situació el govern municipal continua sense reaccionar. El PP de Carcaixent no ha fet cap esforç ajudar a les famílies. En el seu moment, en el debat sobre el pressupost municipal del 2009, el PP va manifestar que creava una partida de 200.000 euros per a fer-ho. La realitat però mostra que d’aquells diners res se n’ha sabut: ben entrat el mes de setembre l’única explicació de PP és que no hi ha diners per a esta partida, i es continua sense ajudar a les famílies: una conseqüència més de la nefasta gestió econòmica del govern municipal.
Però el més greu és eI resultat de la convocatòria d’ajudes contra la crisi. Cal recordar que es va fer pel sistema de “boca-orella”, i no ha tingut cap impacte positiu sobre la població, malgrat que si que s’han presentat sol·licituds, perquè els contractats no han passat de 15 persones.
Segons les dades facilitades des de l’àrea de Serveis Socials, en juliol hi havia prop de 250 peticions d’ajuda, encara que sol·licituds sols n’havien presentat 144, i d’elles sols unes 80 havien aportat dades sobre la situació familiar i laboral. És més no s’havia fet cap llista ni tampoc baremació; solament s’han informat 15 casos expressament, aquells escollits pels responsables del PP, seguint el seu criteri particular i no els dels tècnics.
A més cal remarcar el fet que a alguns dels contractats se’ls ha renovat el contracte, però seguint criteris laborals i no assistencials com seria desitjable ja que es tracta d’ajudes per reduir l’impacte de la crisi, i no ajudes per satisfer necessitats municipals.
Per al BLOC, tot el que s’ha fet és un contrasentit, i xoca frontalment contra la igualtat d’oportunitats. Ja és greu haver de suportar la passivitat del Partit Popular que ni fa ni accepta propostes de l’oposició, com per damunt veure com les ajudes es distribueixen al marge de criteris tècnics.
El BLOC ja va denunciar la convocatòria “boca-orella” perquè suposava que sols els coneguts dels polítics anaven a beneficiar-se de les ajudes. Esta crítica va comportar que el PP tatxara el BLOC de miserables. Amb el temps s’ha demostrat que els regidors del BLOC no anàvem desencaminats i teníem raó. Com també en teníem quan es va debatre el pressupost per al 2009 i demanàrem en fons especial de 900.000 per lluitar contra la crisis, al qual el PP es va oposar.