Estic boig, parle valencià!

El passat dijous 2 d’octubre al seu programa radiofònic La Linterna, César Vidal (periodista, escriptor i com veurem més endavant moltes coses més) va estar parlant sobre la despesa feta per la Generalitat de Catalunya en la promoció del català, segons ell al voltant de 150 milions d’euros. No cal dir que li semblava una autèntica animalada.

Va comparar aquesta despesa amb la que fa el Instituto Cervantes en la promoció de l’espanyol, “i damunt de las altres llengües cooficials” (uns 80 milions). Amb la seua típica supèrbia digué que de tota manera li semblava normal aquesta diferència, posat que el castellà-espanyol el parlen uns 400 milions de persones, mentre que el català-valencià no el parlem més de 8 milions, i que per tant l’espanyol se promocionava assoles. Acabà el seu discurs dient que milers de milions de persones d’arreu del món estaven boges per aprendre l’espanyol, mentre que per a voler aprendre català (valencià) calia estar boig.

Tot açò ens porta a formular-nos algunes preguntes:

Estarem bojos per continuar parlant valencià?

Serem un perill públic per ensenyar el valencià als nostres fills i filles?

Tenim cura per als nostres mals psico-lingüístics?

Al segle passat va viure un altre il·lustre psico-lingüista feixista, el qual va formular una doctrina sobre la salut mental de la gent i la llengua que parlava. Recordeu el seu nom… “sí home sí, Franco!”. Aquell de “una, grande y libre”, aquell de “la lengua del imperio”, aquell que va fe una neteja de bojos (els que no volien la seua llibertat).

La veritat siga dita, Franco va arribar a tindre molt d’èxit. Fruit de la seua doctrina, molts valencians i valencianes varen voler curar-se de la seua bogeria (potser també heretgia): parlaven valencià, la qual cosa era un gran pecat contra Espanya, una enorme mostra d’incultura i “paletisme” i un perill per a les següents generacions (els crearia greus conflictes psíquics i els faria fracassar en la vida). Així que decidiren aplicar-se el remei: deixaren de parlar la llengua i d’ensenyar-la als seus fills. Foren molts els que aconseguiren curar-se, tot i que ara alguns dels seus nets han tornat al mal camí.

Ja en aquella època hi hagué gent que fou resistent a tota aquella teràpia: baixar l’autoestima dels valencianoparlants, prohibicions, falses recomanacions “d’experts”… Però no patiu en César Vidal un seguidor d’aquella doctrina ja ens ha tornat a dir el que ens passa: estem bojos!!!

Sr. Vidal, a més de bojos, som també perillosos?

Quina serà la “solució final” que ens proposa aquest eminent psico-lingüísta feixista, pel que sembla “continuador de Franco”?

Què podem fer abans que vinguen amb la camisa de força a per nosaltres?

Vista l’enorme resistència i virulència que hem desenvolupat al llarg dels anys davant els intents de tan notables personatges, ens temem que la dita “solució final” del “doctor Vidal” serà radical… la castració de la llengua!!!

I si ens quedem sense llengua, què farem?

Com podrem cantar i riure, i parlar amb la gent que estimem?

Qui dirà paraules tan boniques com: goig, comboi, complaença, plaer, somriure…?

Qui ens recordarà que som valencians?

Nosaltres no volem curar-nos d’aquest “mal d’amor” per la nostra llengua, la nostra gent, la nostra cultura, el nostre País… I tu, que vols?

Una colla de bojos,

que no accepten la “veritat revelada”

i que no volen curar-se.

I si li envies a aquest personatge una comunicació on li dius que estàs boig?

Pots fer-ho adreçant un correu a [email protected]

Arxivat en: General

Comentaris

  1. Antoni _Montalbán diu:

    Parlant de Cesar Vidal, tinc gravat un programa seu a LD tv. on entre ell i un dels seus convidats es genera un moment… jo diria que esperpèntic respecte a la condició del valencià-català… si ja es una flipada sentir-lo per la ràdio… imagina’t vore’l en televisió…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *