El programa electoral de Compromís per Carcaixent per a les eleccions locals de 2015 incloïa, entre les seues propostes, l’estudi detallat de la plantilla i de la relació de llocs de treball de l’Ajuntament. Fruit d’este treball i, malgrat tots els entrebancs, el Ple va aprovar l’any 2019 una nova valoració de la relació de llocs de treball.
En les eleccions locals de 2019 el programa de la coalició establia l’estudi i concreció, amb consulta ciutadana, del futur sistema de recollida del fem. El resultat del procés participatiu va ser favorable a la continuïtat del model de posada i retirada diària de contenidors. Així, el Ple va aprovar en 2020 l’adhesió al servei de recollida de fem de la Mancomunitat de la Ribera Alta.
Estos son dos exemples, potser els més importants econòmicament, d’una infinitat de decisions que, dia a dia, prenen els gestors d’una entitat local. La finalitat última és, en l’àmbit de les seues competències, promoure les activitats i prestar els serveis públics que contribuïsquen a satisfer les necessitats i aspiracions del veïnat.
Estes decisions comporten moltes vegades un augment dels gastos que s’han de pressupostar i als que, obligatòriament, s’ha de fer front. La manera de finançar la prestació dels serveis públics i l’efectiva realització de les competències, els gastos de personal, les amortitzacions de deute, el pagament d’interessos financers, les sentències condemnatòries, les subvencions a entitats, unes mínimes inversions, entre altres obligacions econòmiques, és, majoritàriament, amb els tributs i les transferències d’altres administracions. I, filant encara més prim, amb els impostos.
L’IBI urbana, coneguda popularment com la contribució, és un tribut que grava la capacitat econòmica de les persones per ser titulars de béns immobles. Representa al voltant del 25% del total dels ingressos del municipi de Carcaixent. Per tant, és l’impost local amb més capacitat recaptatòria.
El problema de Carcaixent és que el cost de les necessitats del poble supera àmpliament els ingressos ordinaris. Podem fixar aproximadament en 1,2 milions d’euros (de més) els diners que calen per a poder prestar els serveis públics bàsics, pagar el personal i tota la resta d’obligacions. Així que, o reduïm els gastos (cosa complicada, per no dir impossible, en l’escenari actual) o incrementem els ingressos per a mantindre l’equilibri pressupostari. En resum, o pugem la contribució o deixem de recollir el fem, netejar els carrers, pagar la calefacció de les escoles, fer festes…
Per això, el govern municipal, sabent que era una decisió molt dura i difícil, per responsabilitat política, va pujar la contribució per a l’any 2020 i següents. Per contra, alguns grups municipals de l’oposició encetaren una campanya irresponsable a nivell de carrer que, convé no oblidar, se’ls en va anar de les mans. I després han portat al terreny dels tribunals estes pujades amb un resultat funest per als interessos de la hisenda local.
La valentia i la responsabilitat dels governs es demostra, dia rere dia, en la presa de decisions. Algunes, no per ser més dures i difícils, menys necessàries. I sempre hauran d’estar basades en els interessos generals del poble de Carcaixent i mai en càlculs electorals partidistes.
Tot i ser una opció gens desitjada, no veig cap altra alternativa que portar novament al Ple la pujada de la contribució de 2019. I espere, ara sí, que es complisca escrupolosament la tramitació administrativa marcada per la llei. Vorem si tots i cadascun dels 21 membres estan a l’altura de les responsabilitats que exerceixen.
El diumenge 20 de maig de 2023 el poble de Carcaixent decidirà si avala o no les decisions de l’equip de govern. Mentrestant els grups polítics i regidors no adscrits que formen la corporació municipal tenen al seu abast tots els dies un instrument legítim per a exigir la responsabilitat al govern. Està regulada en la llei de règim electoral general i es diu: moció de censura.
Salva Albert, secretari de finances de Compromís Carcaixent