En estos moments de crisi global, Lola Botella ha pensat traure’n profit i ha llançat als tots els partits la següent proposta: que porten els currículums de “la seua gent necessitada” per veure on poden col·locar-los.

La poca vergonya que manifesta esta dona és de jutjat de guàrdia. Si la política de contractacions ja era més que sospitosa (dones, filles, cosines, amics i personal afí al PP treballant a l’Ajuntament o PROCARSA, d’on el PP expulsà el BLOC per tal que no poguera fiscalitzar les actuacions) ara el PP es dedica a donar feina en funció de la ideologia política de cadascú. Açò s’anomena comprar vots, no sols dels contractats, sinó sobretot dels grups de l’oposició que accepten la proposta i que es veuran amb les mans nugades per criticar les accions del govern local.

Evidentment el BLOC ha rebutjat aquesta proposta i ha exigit que es faça un anunci públic per tal de cobrir estos llocs de treball, amb uns criteris de valoració clars i objectius, que per a això disposa del personal qualificat. Al mateix temps li hem recordat que nosaltres ja proposàrem un augment significatiu del pressupost destinat a atendre les famílies més necessitades, però sempre d’una manera justa i objectiva.

Desitgem que els nostres companys de l’oposició hagen respost exactament el mateix, encara que molt ens temem que no ha sigut així.

Els efectes de la crisi que patim estan notant-se molt especialment a la ciutat de Carcaixent, on les xifres oficials de l’atur augmenten al ritme de cent persones per mes. Ja no és gens estrany trobar-se amb un familiar, amic o veí que de la nit al matí s’ha quedat sense feina.

Si bé es tracta d’una crisi mundial, aquesta estem patint-la especialment els valencians, tot per culpa d’un govern com el del PP que ha abandonat per complet la nostra agricultura i indústria, i s’ha dedicat a fer política “d’escaparate” colgant milions d’euros en grans esdeveniments (visita del Papa, Copa de l’Amèrica, Fòrmula 1) amb els quals s’han forrat els seus amiguets, o formigonant el territori. Tot per a ser finalment líders, però en creixement de l’atur i del deute (ja supera els 5.000 euros per habitant.

La situació a Carcaixent n’és una mostra del que està passant. En els darrers anys han tancat moltes de les indústries que més feina donaven i els magatzems ja no donen tants jornals com abans per la crisi de la taronja. Crisi que per cert, no han sabut pal·iar ni els governs del PSOE ni del PP. Però és que si alguna empresa volguera instal·lar-se a la nostra ciutat no podria, perquè els polígons que el PP diu que està construint no són a dia de hui res més que papers en algun caixó.

En el moment actual de crisi econòmica, quan el nombre de parats augmenta cada dia a la nostra ciutat, s’ha d’actuar de manera més escrupolosa que mai i intentar ajudar a aquells que més ho necessiten, a les famílies que ho estan passant malament, i no sols a aquells amb els que tenim contacte els representats polítics de Carcaixent.