El pròxims 28 d’abril i 26 de maig se celebren eleccions generals, autonòmiques, locals i europees. En un mes de diferència, s’elegiran els representants de les principals institucions a tots els nivells territorials. I estos, una vegada hagen pres possessió del seu càrrec, hauran de triar els governs que dirigiran la vida pública els quatre anys vinents.
La crisi política i institucional en què vivim ha provocat l’aparició de nous partits polítics i la fragmentació de l’arc parlamentari. Les majories absolutes i el bipartidisme han passat a la història. Probablement, els resultats d’estes eleccions contribuiran encara més a la formació de dos blocs de partits. Un de dretes, homogeneïtzador i recentralitzador de l’estat i un altre d’esquerres més progressista, divers i heterogeni respectuós amb els trets diferenciadors dels diversos pobles d’Espanya. Els partits polítics hauran d’arribar a acords per a formar governs. Pactes que podran reproduir-se, no només en l’àmbit estatal, sinó també a nivell autonòmic i local.
Les tres dretes (PP, C’s i VOX) aspiren a recuperar el poder en moltes institucions. Ens parlen a tota hora de Catalunya, llaços i banderes amb l’objectiu de despertar les emocions més irracionals. Ens bombardegen constantment en els mitjans de comunicació amb mentides i fake news per a generar por entre la gent. Es barallen entre ells mateixos a vore qui diu la barbaritat més gran. I, amb això, amaguen realment les polítiques que pensen aplicar en cas de formar govern. Està en el seu ADN privatitzar la sanitat, l’educació i gran part del sector públic amb l’objectiu de crear oportunitats de negoci per a les elits empresarials afins. Abaixar els impostos perquè qui més tinga menys pague. Eliminar drets civils i polítics que han costat molt d’aconseguir, en benefici d’una suposada major seguretat. Retallar drets socials amb el consegüent augment de les desigualtats econòmiques i d’oportunitats entre classes. Alguns, fins i tot, pretenen relegar la dona a un paper secundari en la societat. O siga, tornar quaranta anys arrere.
Compromís està clarament alineat en el bloc progressista. Votà a favor de la moció de censura, presentada per Pedro Sánchez, per regenerar la vida política. Porta quatre anys governant la Generalitat Valenciana i molts ajuntaments del canvi, en companyia d’altres forces d’esquerres. El Pacte del Botànic s’ha demostrat molt útil contra la corrupció, per a rescatar les persones més desafavorides i millorar la cartera de serveis públics de qualitat. Compromís, amb Joan Baldoví i Mònica Oltra al capdavant, no es cansarà mai d’exigir al Govern d’Espanya un millor finançament i un tracte just per al poble valencià. Actuarà sempre en clau valenciana, sense obediències a Madrid ni Barcelona, i en defensa dels interessos valencians. O siga, mirar el futur amb il·lusió, treballar per millorar la vida de la gent sense retallar drets ni serveis públics, intentar reduir les desigualtats socials i afrontar els grans reptes que ens depare el segle XXI.
El nombre d’escons que pot aconseguir Compromís en el Congrés podria resultar decisiu en la conformació d’una majoria progressista. Si això es produeix, de segur, Joan Baldoví posarà l’agenda valenciana damunt la taula perquè, d’una vegada per totes, s’implementen solucions satisfactòries als problemes estructurals del poble valencià.
A Carcaixent, sense anar més lluny, en quatre anys de govern de Compromís hem invertit molts esforços en sanejar l’Ajuntament i eliminar les pràctiques viciades dels governs anteriors. Hem posat les bases d’una administració renovada però encara queda molta faena per davant. Hem d’afrontar el tema de la mobilitat per fer una ciutat més amable per a les persones i sostenible amb el medi ambient. El canvi ha de continuar per a millorar els serveis públics i la vida de la gent. Un poble per a treballar, viure i ser feliços. Una societat que se senta orgullosa del seu poble, Carcaixent.
Les jornades electorals del 28 d’abril i 26 de maig seran decisives per saber si mirem amb optimisme el futur o tornem quaranta anys al passat. Vosaltres què preferiu? Anar avant o tornar arrere? Jo ho tinc clar. Compromís i avant.